serpentmanlleu.cat

Les llegendes narren de manera oral o escrita fets, records, passatges d’un lloc o indret del territori.

Cal saber que d’històries de serps, se n’explicaven arreu. La serpent era vista com a un ésser diabòlic i portadora del mal, però també se li atribuïa virtuts guaridores.

De la llegenda del serpent en tenim diferents versions, però totes elles, ens expliquen la mateixa història, ja que comparteixen una estructura central que els és comuna.

Moltes persones de Manlleu ens expliquen la llegenda del serpent: Domènec Torrent i Garriga, Esteve  Gaja i Molist, Valentí Puntí i Morer, Joan Homs i Piella, Ramon Tubau i Palmira Tubau, Pere Currius i Vilalta, Joan Domènech…  Tots ells conscients que la llegenda no era seva sinó una llegenda de tots els manlleuencs.

Totes les llegendes tenen una estructura bàsica comuna:

  • A la Devesa de Manlleu hi vivia un Serpent molt gros, amb cabells i un diamant al cap.
  • El Serpent es desfà del diamant quan va a beure.
  • Hi ha qui aprofita aquest moment per a robar-li el diamant i fugir.
  • El Serpent se n’adona i el persegueix o segueix el seu rastre.
  • El lladre, tancat en una casa, amaga el diamant sota d’un morter.
  • El Serpent descobreix on han amagat el diamant.
  • El Serpent entra a la casa i es cargola al morter per intentar recuperar el diamant, fins que mor rebentat per l’esforç.
  • En alguns casos s’hi afegeix un epíleg, amb l’ofrena del diamant a la Mare de Déu.

Resta clar que el record del Serpent i de la llegenda ha arribat ben viu fins a nosaltres.

Encara que hi ha moltes versions de la llegenda, un llibre i un conte  editat per Toni Donada i Madiroles i altres.

Sponsors

  • Ajuntament de Manlleu
  • Associació per les Tradicions Populars Catalanes El Serpent de Manlleu
  • Diputació de Barcelona
  • Manlleu Capital del Ter